Zona client

A FREGIR ESPÀRRECS!!!

 
Navegant a la deriva enmig d'una crisi provocada per banquers i polítics sense escrúpols, des d’una temporada ençà realment es fa molt difícil llegir o escoltar les notícies sense que se't passi la gana.

L'altre dia, llegint el diari, amb la barretina crescuda i un nivell molt alt d'indignació, em vaig escoltar a mi mateix dient: “Que se'n vagin a fregir espàrrecs!!!". Però no! Espàrrecs no!, perquè els espàrrecs, precisament, són un dels grans productes que ens ofereix la primavera, juntament amb el xai de llet, les múrgoles i el moixernons, els pèsols i les faves, les maduixes i les cireres... N'hi ha tants!

Protagonistes, fins i tot, d’uns quadres de Manet

Els éssers humans mengem espàrrecs des de fa milers d'anys. Com que se’n troben de silvestres, han estat consumits des de sempre. El seu nom ve del persa asparag; els grecs en van dir asparagos, i els romans, sparagus. Durant l'Edat Mitjana, van ser poc considerats pels paladars reials i nobles (de fet, no tenim notícies que es mengessin), però, amb el Renaixement, es van començar a cultivar i van recuperar la popularitat perduda. Fins i tot eren titllats d’afrodisíacs, fet que va provocar que el seu consum estigués prohibit als convents.
No sabem si era per aquest motiu, però el rei Lluís XIV de França era conegut per la seva ansietat per menjar espàrrecs. Fins i tot es diu que demanava als seus jardiners que els collissin entrat el desembre.
La pintura d’Edouard Manet també recull una anècdota sobre aquest producte. El cèlebre pintor va vendre, al senyor Charles Ephrussi, un quadre seu anomenat Un manat d'espàrrecs per vuit-cents francs. Quan va rebre els diners, es va adonar que el senyor Ephrussi, generosament, li havia enviat mil francs. Llavors, Manet, que era un home elegant, va pintar el quadre que titulà L'espàrrec, i l’hi envià amb una nota que deia: "Al seu manat, li’n faltava un!".



Blancs, verds, morats, “cojonudos”...

L'espàrrec és el brot tendre de l'esparreguera, una planta perenne de la família de les liliàcies que es troba en estat silvestre. De fet, a Catalunya hi ha molta tradició d'anar a buscar espàrrecs “de marge" quan arriba la primavera.

Hi ha dos tipus d'espàrrecs de cultiu: els verds i el blancs. Aquests últims són el resultat d’anar cobrint amb terra els brots a mesura que van creixent. D'aquesta manera, la manca de llum evita que desenvolupin la clorofil·la i que prenguin el color verd que els caracteritza.

Amb els anys, però, han aparegut un munt de varietats noves, tant blanques com verdes. Fins i tot n’existeixen unes de morades que prenen un lleuger color lila a les puntes.



A Catalunya, destaquen els espàrrecs blancs de Gavà, on periòdicament organitzen, des de 1932, la coneguda Fira d'Espàrrecs. Així mateix, a Espanya, són espectaculars els de la D. O. Espárrago de Navarra, que inclou les zones de Navarra, La Rioja i Aragó.

La llegenda explica que Juan Carlos I, tastant uns espàrrecs de Navarra que li havien enviat, va dir que eren “cojonudos". Els productors, quan se'n van assabentar, ràpidament van començar a comercialitzar la marca "Espárragos Cojonudos - Palabra de Rey". Malauradament, no van registrar-la, però, en poc temps, gairebé tots els productors espanyols van utilitzar l’adjectiu "cojonudos" en les seves conserves per definir la mida dels seus espàrrecs. "El Lazarillo de Tormes" segueix vigent!

En els darrers anys, han aparegut al mercat moltes conserves d'espàrrecs que han estat cultivats a la Xina o al Perú. La seva textura i sabor no tenen res a veure amb els de Gavà o amb els de la D. O. Espárragos de Navarra, tot i que, en l'etiqueta, hi diu que també són "cojonudos". Així que, quan comprem espàrrecs, cal que mirem bé on han estat cultivats i envasats, siguin "cojonudos" o no.

Els millors: els primers de la temporada

Una esparreguera pot arribar a produir espàrrecs durant 10 anys, els quals se solen collir entre abril i juny. La saviesa popular ens ensenya que els primers de la temporada són els millors. En aquest sentit, existeix una dita castellana que diu: "Los de Abril, para mí; los de Mayo, para el amo, y los de Junio, para ninguno".

Tot plegat m'ha fet recordar que estava llegint el diari amb la barretina crescuda i un nivell d'indignació molt alt: “Que se'n vagin a fer punyetes, que jo me'n vaig a fregir espàrrecs!”.

 

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top