Zona client

BLINIS

 

Els blinis són una mena de creps d'orígen rus, molt populars als països eslaus, com Ucraïna, Bielorússia, Polònia, etc.

El seu origen és molt antic, es veu que fa més de mil anys que s'elaboren, i es preparen amb farina de civada, de blat, d'ordi o de blat sarraí o fajol. Aquests últims són els més populars i, pel que sembla, també són els més gustosos.

Els blinis acompanyaven els àpats importants de tota la vida de la gent, des del naixement fins a la mort, però el seu consum era especialment important durant la Maslenitsa, que és la darrera setmana en què està permès consumir ous, llet, carn, etc. abans de la quaresma. O sigui: podríem dir que la Maslenitsa és l'equivalent a la nostra setmana de carnaval.

Tanmateix, com al nostre país, aquestes festes servien per acomiadar l'hivern i donar la benvinguda a la primavera: la forma rodona i daurada dels blinis recorda, i simbolitza, el sol. De fet, igual que la seva parentela francesa, les creps, els blinis porten associades un bon nombre de supersticions, i són un símbol de la bona sort i de salut.

Com es pot suposar, els blinis es preparen de moltes maneres diferents, però la més habitual és a partir d'una massa elaborada amb farina de fajol, llevat, llet i ous. Aquesta massa es deixa reposar i es fregeix, pels dos costats, amb una mica de mantega sobre unes planxes de ferro. A sobre s'hi pot posar tot tipus d'ingredients: carn, bolets, formatges, peixos fumats, mel, melmelades, etc., moltes vegades amb una crema agra, però amb els anys i les influències occidentals (franceses sobretot), els més coneguts són els elaborats amb crema agra (smetana) i peixos fumats, sobretot el salmó, i els de caviar.

 

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top