Zona client

COSES QUE CAL SABER DE L’OLI D’OLIVA

 

  •  L’oli d’oliva és el líquid que s’extreu de les olives, el fruit de l’olivera.
  • Es creu que el consumim des de fa més de 6.000 anys.
  • El seu consum i la seva utilització és fonamental en les cultures mediterrànies.
  • Des de sempre, ha estat molt important en l’economia de molt pobles de la Mediterrània. Era bàsic en la higiene, la cosmètica i la medicina.
  • És un dels pilars bàsics de l’anomenada dieta mediterrània.
  • És l’oli amb més valor culinari i es pot utilitzar en qualsevol tipus de plat. Fins i tot el restaurant El Bulli el va fer servir en forma de gelat.
  • És ric en vitamina E, àcid oleic i compostos antioxidants, que el fan beneficiós per a la salut i contribueixen a la prevenció de malalties cardiovasculars.
  • Com més baix sigui el seu percentatge d’acidesa, més qualitat tindrà.
  • L’acidesa de l’oli és el percentatge d’àcids greixos respecte a l’àcid oleic. L’excés d’acidesa pot ser donat per l’excés de temps entre la collita i el premsat, o per altres causes, com la conservació de l’oli.
  • L’àcid oleic representa entre el 65 i el 80 % dels components de l’oli d’oliva.
  • Hi ha diferents tipus d’oli d’oliva:
  • Oli d’oliva extra verge. És de de més qualitat. Obtingut amb procediments exclusivament mecànics, escollint les millor olives. Si podeu, escolliu el de primera premsada en fred. Té una acidesa màxima del 0’8%.
  • Oli d’oliva verge. S’obté de la mateixa forma que l’oli d’oliva extra verge, així que manté les mateixes propietats, però és d’una qualitat gustativa inferior. Continua essent un oli de gran qualitat. Té una acidesa màxima del 2%.
  • Oli d’oliva. A vegades, per qüestions climàtiques o per deficiències en el procés d’elaboració, l’oli té un grau d’acidesa excessiu o no té la qualitat desitjada des d’un punt de vista organolèptic. Aquests olis es refinen amb procediments fisicoquímics, que corregeixen aquests defectes i es barregen amb oli d’oliva verge. Aquest oli és el més habitual i té una acidesa màxima d’un 1’5% .
  • Oli d’oliva refinat. Obtingut mitjançant el refinat d’olives verges. Amb una acidesa màxima del 0’5%.
  • Oli de pinyol d’oliva. També s’anomena d’orujo o de sansa. S’obté a partir del refinat dels pinyols o de la sansa (la pasta que queda després de premsar les olives). És el de menys qualitat.
  • A Catalunya, tenim cinc Denominacions d’Origen Protegides:
  • DOP Siurana. Oli equilibrat, molt agradable al paladar i amb fragància d'ametlla verda i de poma. Es poden diferenciar dos tipus d'olis segons el moment de la recol·lecció: afruitat, procedent d'una recol·lecció més primerenca, de color verd, amb més cos i amb sabor ametllat amarg; i dolç, de recol·lecció més tardana, de color groc i més fluid que l'anterior. Varietats: arbequina, rojal i morruda.
  • DOP Les Garrigues. Oli afruitat d'oliva fresca, dens, amb cos, amb fragàncies que recorden diversos fruits, principalment el tomàquet i l'ametlla verda. Segons el moment de la collita de l'oliva, podem diferenciar-ne dos tipus: afruitat verd, procedent d'una collita més primerenca, d'oliva verda, de sabor ametllat amarg i lleugerament picant al final; i afruitat dolç, que prové d'una collita més tardana, d'oliva madura, més dolcenc i amb una intensitat més suau dels atributs. Varietats: arbequina.
  • DOP Terra Alta. Oli equilibrat, molt agradable al paladar i amb fragància d'ametlla verda i de poma. Es poden diferenciar dos tipus d'olis segons el moment de la recol·lecció: afruitat, procedent d'una recol·lecció més primerenca, de color verd, amb més cos i amb sabor ametllat amarg; i dolç, de recol·lecció més tardana, de color groc i més fluid que l'anterior. Varietats: empeltre com a principal, amb petites participacions d'arbequina, morruda i farga.
  • DOP Baix Ebre-Montsià. Olis d'oliva verge extra límpids, transparents, sense vels ni terbolesa. El seu color varia segons l'època de recol·lecció i de la situació geogràfica dins la zona de producció, des del groc verdós fins al groc daurat. Són olis molt agradables al paladar, molt gustosos i aromàtics, de sabor afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolços quan aquesta avança. Varietats: obtingut de les varietats autòctones morruda (50%), sevillenca (30-35%) i farga (10-20%).
  • DOP Empordà. Olis molt agradables al paladar, molt gustosos i aromàtics. Lleugerament astringents, amb una amargor i una picantor en equilibri amb l'afruitat i una complexitat aromàtica notable, en la qual s'aprecien aromes que recorden l'ametlla, el tomàquet, els anisats, el fonoll i la carxofa. Varietats: argudell, corivell, verdal (Llei de Cadaqués) i arbequina, per separat o conjuntament, i en un màxim del 20%, per a d'altres varietats també de la zona.
  • També es fan olis de qualitat en altres indrets de Catalunya, com el Bages, on utilitzen les varietats corbella, vera i verdal.
  • A Andalusia, la varietat més utilitzada és la piqual.
  • L’oli d’oliva es va oxidant en exposar-se a l’aire, la calor o la llum. Per això cal conservar-lo en un lloc fresc, fosc i ben tapat. Si ho fem així, aguantarà ben bé un any i mig sense gairebé perdre la seva qualitat.
  • L’oli d’oliva extra verge, al contrari del que es creu, és el millor que hi ha per cuinar i fregir.

Per a més informació, visiteu www.olisdopcatalans.cat.

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top