Zona client

CREMA CATALANA. MATÓ DE MONJA I SANT JOSEP

 

Sant Josep sempre ha estat una festa grossa, a Catalunya. La tradició manava realitzar un bon àpat, que era com un oasi enmig de la Quaresma. A pesar de les lleis eclesiàstiques, les famílies deixaven els dejunis i les abstinències, i era costum preparar una bona "olla de les quatre ordres mendicants"; és a dir, una escudella que contenia, a més de les verdures, carn de vedella, xai, porc i gallina. Aquesta menja es preparava només en diades molt especials, com podia ser el dia de Nadal o el del sant de l'amo de la casa.

Fins fa relativament poc, a les llars catalanes era costum penjar, al menjador, una estampa de la Quaresma, que recordava l'esperit d'abstinència d'aquestes dates. El dia de Sant Josep, però, es solia tapar amb un drap, o bé es retirava i es guardava fins l'endemà.

La crema catalana, o crema de Sant Josep, era un dels dolços típics d'aquesta data, juntament amb el mató. Segons Joan Amades, a principis del segle XIX, durant el dia de Sant Josep, pels carrers de Barcelona i altres ciutats hi havia parades que en venien, de mató.

Ambdós, la crema catalana i el mató, són productes elaborats a base de llet, i sembla ser que l'origen d'aquesta tradició ve d'abans del cristianisme. En aquesta època de l'any, el bestiar començava a criar, i l'abundància de llet permetia preparar cremes, matons, formatges, etc. Alguns d'aquests productes s'utilitzaven, llavors, com a ofrenes a les divinitats, que després el cristianisme va esborrar o adoptar.

Mató de Pedralbes o de monja

Una de les tradicions barcelonines pel dia de Sant Josep era passejar fins a Pedralbes per berenar el mató de Pedralbes o de monja. Aquesta preparació s'anomenava "mató" per la textura que tenia, i venia a ser una mena de menjar blanc amb safrà, que li donava un color groguenc.

Joan Amades, al seu Costumari Català, ens diu que la creadora d'aquest mató va ser una monja barcelonina que es deia Antonia Carrió. Aquesta monja, que gaudia de la fama de preparar uns matons excepcionals, va donar el seu secret a l'hortolà del convent, qui, poc temps després, va començar a fer matons i va obrir, a prop del convent de Pedralbes, un establiment amb el nom de la seva dona: Ca la Serafina. El local es va convertir, pels barcelonins, en un lloc de pelegrinatge el dia de Sant Josep degut a la qualitat del "mató de monja" que s’hi servia.

Crema de Sant Josep

La crema de Sant Josep sembla que ve de molt lluny. Els romans ja feien una mena de crema amb llet, ous i mel, ingredients que també trobem freqüentment en la cuina jueva i àrab. A Catalunya, la tradició d'aquest plat es perd en les tenebres del temps.

A diferència d'altres cremes com la crème brûlée, francesa, la crema de Sant Josep porta llet en lloc de nata, no es cou al bany maria, s'espesseix amb midó i s'aromatitza amb canyella i pell de llimona, mai amb vainilla. Un cop preparada, es deixa refredar. Normalment es fa d’un dia per l'altre, i es crema just abans de servir. El contrast de la crema, freda i suau, amb la dolçor i el cruixent del sucre cremat, encara una mica calent, fa que aquest plat sigui una de les grans meravelles de la cuina catalana, que es sol acompanyar amb melindros, pa de pessic o galetes.

 

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top