Zona client

CREPS

 

Una de les menges més populars avui dia són les creps. En els temps de l'Imperi Romà ja trobem preparacions similars fetes amb massa de farina, ous i llet, i des de llavors cada cultura les ha fet seves i les podem trobar a tot el món. A Anglaterra i els Estats Units s'anomenen pancakes, i a Amèrica del Sud la seva traducció és panqueques. En els països de l'Europa central trobem les palatschinken a Àustria, les palcsinta a Hungria, les palacinka Txèquia, les pfannkunchen a Alemanya i les pannenkoeken a Holanda. A Rússia trobem els blinis, que són més gruixuts, a Xina, els bing, que acompanyen l'ànec lacat... A Galícia i a Astúries també són una menja molt tradicional, i les anomenen, respectivament, frixuelos i filloas. Com a tot arreu, es poden farcir amb ingredients dolços o salats.

Però, és clar, el país que més reivindica la seva creació és França. A Bretanya les creps són una part important de la gastronomia i sembla que la primera referència escrita data de l'any 1390. En podem trobar de dos tipus: les dolces, elaborades amb farina de blat, i les salades, anomenades galettes, que s'elaboren amb farina de fajol. A diferència dels pancakes, blinis i altres, cap de les dues porten llevat. Se solen menjar per la festa de la Candelera i per carnaval, especialment durant el cèlebre Mardi Gras. La tradició popular diu que menjar creps en aquestes dates porta bona sort.

Les creps estan molt lligades a les supersticions. Quan es fregeixen s'han de girar llençant-se a l'aire amb la mateixa paella: d'aquí ve l'expressió faire sauter des crêpes. Ara aquesta tècnica és més senzilla gràcies als materials antiadherents, però abans era una autèntica proesa. Per això, si s'aconseguia, portava bona sort, i si es feia amb una moneda a la mà, volia dir que es guanyarien diners. Fins i tot, en els casaments la núvia feia saltar la crep, per saber si seria feliç en el matrimoni.

Hi ha una llegenda que diu que el Mardi Gras de 1812 Napoleó Bonaparte va anar al castell de Malmaison, on vivia recluïda la seva primera esposa, Joséphine de Beauharnais. Un cop allà, va intentar preparar unes creps, però no va aconseguir fer-les saltar cap cop sense que caiguessin al terra. A partir d'aquell moment va començar el seu declivi.

Probablement, la crep més conegua és la Crêpe Suzette, per molt gastònoms el millor postre que s'ha inventat mai. Entre d'altres, Ernest Hemingway n'era una gran consumidor. Hi ha diferentes teories sobre el seu origen.

Ernest Barmaun defensa que va ser creada al restaurant Marivaux de París el 1897 en honor d'una actriu anomenada Suzette. Hi ha qui explica que va ser el cuiner de Napoleó, inspirat pel nom d'una seva amant.

Una altra versió, més acceptada, diu que va ser el xef de l'Hotel de París de Montecarlo, Henri Charpentier, qui la va crear per servir al príncep de Gal·les, Eduard VII, flamejant-la per error. El príncep la va trobar exquisida i li va demanar el nom del postre. El xef li va repondre Crèpe Princesse, però el príncep li va contestar que seria millor anomenar-lo Crêpe Suzette, en honor d'una nena petita que estava amb ells.

De totes maneres, el gran Auguste Escoffier va ser el primer a publicar la recepta, i no seria estrany que ell en fora l'autor.

La Crêpe Suzette és una crep amb una salsa elaborada amb mantega, mandarina i Curaçao, que es flameja amb el mateix licor.

 

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top