Zona client

ELS TORRONS (JORDI NOGUERA)

 
És una elaboració de confiteria d’origen espanyol, preparat originàriament amb ametlles, mel, clares d’ou i sucre, amb diferents colors i aromes i que pot contenir fruits secs.

La llegenda diu que el torró fou inventat per un pastisser de nom Pablo Turrons, al segle XVII, durant l’assetjament a Catalunya, on només tenien per alimentar-se ametlles i mel. Amb aquests dos productes va inventar aquesta exquisida gormanderia. La història ens diu, però, que aquestes tauletes dolces van arribar a Espanya de la mà dels àrabs, segles abans. També es diu que a Xixona ja es fabricaven molt abans que l’oportú senyor Turrons els comencés a confeccionar.





 


Als Països Catalans és on hi ha més tradició torronera de l’estat. Les varietats més conegudes: La d’Alacant, típica de nadal, feta amb ametlles senceres i molt dur, (cal tenir una dentadura privilegiada), i la de Xixona, que conté ametlles picades, mel i sucre, a vegades nous, avellanes, i pinyons, etc... A Catalunya en destaca el Torró d’Agramunt, que ja apareix al s. XVII en una obra de Frederic Soler “Pitarra”, La Dida. La protagonista de l’obra és d’Agramunt i torronera d’ofici. És una barreja d’avellanes o ametlles, sucre, mel, clara d’ou i embolcallada amb pa d’àngel i presentada en tauletes generalment rodones. La quantitat d'ametlla determina la qualitat i, també, el preu del producte, en ser el més car. Segons la denominació d'origen, la proporció d'ametlla no pot ser inferior al 60% en els torrons durs ni inferior al 64% en els torrons tous. La legislació espanyola regula el mínim de quantitat d'ametlla que ha de tenir un torró per a poder ser qualificat de qualitat suprema. Són una elaboració carregadament dolça i plena de calories, que ens aporten una forta dosi d’energia, d’aquí l’expressió “acabar els torrons”.

No obstant això, actualment existeixen variants de torró de tots els sabors i ingredients: de crema cremada (també anomenat de rovell d'ou), amb pinya, de neu, de xocolata i arròs, de xocolata i ametlles, de massapà i fruites confitades, de coco, de massapà i nous, etc. També existeixen torrons, tant tradicionals d'ametlla com dels més nous, sense sucre, alguns d'ells amb fructosa i altres no. I de mil gustos diferents que no mencionarem perquè creiem que alguns són massa químics. Només cal que feu volar la imaginació (tiramisú, arròs amb llet, etc...).

Generalment els torrons es mengen a la fi dels àpats de Nadal. Després de la gran fartanera, perdó, les grans fartaneres nadalenques, encara hi ha algun valent que menja torró tou en un entrepà, per exemple per a berenar. Una preparació molt tradicional i habitual, que es fa tant a les torroneries com a algunes famílies. Es pot fer gelat amb el torró tou que sobra del Nadal. Això es fa als Països Catalans i a alguns llocs d'Itàlia, com Sicília. A Mallorca, amb el torró es fan unes postres anomenades coques de torró.

A les llars, el torró tou s'usa també per a fer postres de cullera a base de torró tou, de torró de crema cremada, de coco o d'altres gustos. Especialment es fan cremes, com a variant de la crema catalana, o flams, de vegades escumes, amb ajuda d'un sifó o afegint a la crema les clares muntades que sobren, els esmentats gelats, etc. La imaginació pot portar a fer-ne pans de pessic i altres dolços, mousses de Xixona, etc...

 



Un dels companys de viatge dels torrons, entre altres, són els vins dolços, que sempre fan més lleugera la seva ingesta. Aquí us proposem humilment unes petites parelles de ball per aquestes festes:

Torró d’Alacant: És el que cedeix la dolçor més progressivament. La seva estructura trencadissa fa que s’hagi de rosegar amb molta cura, sobretot si tenim la dentadura una mica desafinada. També és el que dura més en boca. Aquest el podríem acompanyar amb un vi ranci, dolç.

De Xixona: La pastositat entre fonedissa i granulosa dels trossets d’ametlla del torró se’ns farà menys carregosa si l’acompanyem amb un vi negre dolç i concentrat, que farà que encaixin la base de fruita seca i mel amb les notes de fruites negres i confitures d’un bon vi dolç negre de postres. Per exemple un Olivares.

Crema cremada: El tradicional torró de crema, de cor agradable i melós i façana lleugerament caramel·litzada, podria acollir com a company de viatge un moscatell floral i afruitat cítricament com és el Bornos dolç. És un generós elaborat amb cabernet sauvignon amb unes aromes fresques i potents que realcen el gust d’un torró dolç com aquest.

Internacionalment podem trobar altres productes semblants al torró, per exemple el guirlatxe, el nougat i l’halva.

El cert és que unes festes de Nadal sense torrons no serien el mateix, sobretot per als nostres treballats aparells digestius, que ja es poden començar a preparar de cara a festes... Ufff!

Bon profit! Fins aviat.

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top