Zona client

LA SÍNDRIA

 

Aquesta fruita enfiladissa de cor vermell ens ajuda a combatre les èpoques de més calor. Amb llavors o sense, vermella o groga, la síndria no té tant secret com el seu company de viatge, el meló, a l'hora de triar-ne una que ens surti dolceta i sucosa. També coneguda com a meló d'aigua o xíndria, conté un 93% d'aigua.

Actualment podem trobar síndria de quarta gamma, la tan famosa com transgènica "sense llavors", etc., essent Turquia el principal productor.

Per comprovar el seu punt òptim de maduració, diuen que la sindria "ha de cantar nen!", que, traduït, vol dir: quan li donem uns copets amb el palmell de la mà hem de notar durant uns segons unes petites vibracions com a resposta als nostres cops. "Si no canta, vés a per una altra maco!", segons la senyora Carme de la parada. Seguint un tractat gavatx de principis del s XIX titulat El melonero infalible o arte de conocer y escoger buenos melones y sandías, la millor manera de triar una bona síndria és rascar lleugerament la pell amb l'ungla i, si aquesta es desprèn amb facilitat, ja la tenim. Però la manera més segura, potser, és preguntar-li al professional de l'altra banda del taulell, que generalment ja sap el que ven.

Amb una forta competència a l'estiu, la síndria és un oasi en plena canícula estival. Podem trobar-ne de diferents varietats:

La de pell fosca: autòctona i de tota la vida, té la pell de color verd fosc i la polpa dolça i d'un vermell intens. També s'anomena Sugar Baby.

La síndria ratllada: amb la pell bicolor d'un verd esgrogueït amb bandes longitudinals més fosques i de dimensions força grans, té la polpa rosada o vermell clar i un gust dolç. Generalment, no és gaire esfèrica; les més allargades són més comunes a l'Amèrica del Sud.

La de polpa groga: molt semblant a l'anterior per fora però amb un interior groc ataronjat, també és coneguda com "síndria ananàs", pel seu interior semblant a la pinya. De les últimes a arribar, la podem trobar als mercats en els mesos més estivals. Molt popular a l'Àsia però amb poca acceptació a les nostres contrades, potser perquè no és gaire dolça o potser perquè no estem gens acostumats a menjar una síndria groga i no ens quadra gaire amb la nostra memòria gastronòmica.

La síndria sense llavors: segurament la més manipulada i creuada genèticament, amb l'única missió d'elevar a una altra dimensió el plaer de menjar una bona mossegada sense trobar res que ens entorpeixi aquell moment i arribar a embrutar-nos, fins i tot, les orelles.

Aquesta última ha tret molts malts de cap a les mares i àvies, que ara ja poden menjar-se les postres més tranquil·lament i sense haver de treure les llavors de la síndria dels fills i néts.

Culinàriament, la síndria ofereix molts recursos: la podem prendre a pèl, fer-ne boletes i acompanyar-les amb algun licoret, a la planxa, en sorbet, en granissat, rebaixant un gaspatxo... De les seves llavors se'n pot extreure oli per mitjà del premsat de les mateixes, però no s'utilitza gaire a Europa; a l'Àfrica sí, on es deixen assecar les llavors al sol i després es premsen per extreure'n l'oli. Es veu que també és emol·lient, és a dir, que té la propietat d'estovar parts inflamades i suavitzar la pell, i portadora de licopè, necessari en l'home a causa del seu contingut en antioxidants, importants per a la composició de teixits. Nutricionalment no aporta gaires vitamines ni minerals i, fins i tot, el seu contingut en sucres és relativament baix.

Altres combinacions curioses les podem trobar a la zona del Rajasthan, on fan un curri de síndria a partir de la combinació de síndria, safrà, bitxo, celiandre, comí i suc de llimona.

A Palerm, generalment per festes, prenen un gelat elaborat amb síndria, xocolata, carbassa confitada, festucs, vainilla i canyella, anomenat curiosament gelo di mellone! I a Sicília forma part del festiu popular. Al Japó (on si no?), han "inventat" una síndria quadrada, sí, quadrada, que es fa créixer dins una caixa per tal que agafi, així, la forma esmentada. Es veu que són tan endressats que, a l'hora de transportar mil i una coses en una "mobylette", les quadrades van millor per transportar i ocupen menys lloc a l'hora de guardar-les.

Aquest tall en forma d'immensa rialla vermella amb taquetes es converteix cada any en el primer somriure quan tot just comencen els primers símptomes de calor.

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top