Zona client

SALVEM LA CROQUETA!

 

Darrerament, per qüestions de feina, em va tocar estar uns quants dies fora de casa viatjant d’un cantó a un altre. Vaig recórrer Catalunya de nord a sud i d’est a oest i, aprofitant que m’acompanyaven uns quants als quals ens agrada gaudir de la gastronomia del nostre país, vam visitar alguns restaurants que ens havien recomanat. La veritat és que vam menjar molt bé a quasi tot arreu, però m’agradaria fer una observació.

Durant aquest viatge, a l’hora de l’aperitiu, vam tenir l’oportunitat de tastar diferents tipus de gelatines, cruixents, escumes, aires, esferificacions i molts altres exemples de cuina avançada i tecnologia d’alt nivell. La majoria estaven molt ben realitzats, i alguns tenien fins i tot algun element d’originalitat que ens va sorprendre, però, curiosament, ens va resultar molt difícil poder gaudir d’unes croquetes de tota la vida. En vam demanar a gairebé tot arreu on vam anar a parar, i als pocs llocs on en tenien, no estaven al nivell que esperàvem, un nivell que, en canvi, sí tenien els altres aperitius que ens oferien.

Els restauradors d’aquest país haurien de saber que, per a algunes persones –entre els que es troba un servidor–, les croquetes són una part important de la vida. Haurien de saber que la vida sense croquetes és incompleta.

A mi m’agrada molt gaudir de les noves tecnologies a la cuina, de la cuina tecnoemocional, de la cuina d’autor, de la cuina del segle XXI, però no podem oblidar les nostres arrels i, sobretot, els sabors de la nostra memòria, els sabors i les aromes que ens recorden el que hem viscut i que ens transporten, per un moment, a altres períodes de la nostra vida, especialment a la infantesa.

Però, en el periple del meu viatge, quan ja estava a punt de tirar la tovallola i assumir que estem abocats a viure en un país orfe de croquetes, vaig arribar a Andorra. En un intent d’oblidar les meves penes, vaig decidir anar a visitar el meu amic Jordi al seu establiment, Gourmeterie Marquet, una gran basílica dedicada a Bacus, Dionís i altres deïtats gastronòmiques. Després de saludar-lo i oferir-li la meva servil admiració, amb els meus companys vam seure a taula. Observant la carta... siii!!! Els meus ulls no podien creure el que veien: enmig de les delicadeses que la Marquet ofereix als seus clients, hi havia escrit, com qui no vol la cosa, “Croquetes de pernil Joselito”. Les vam demanar i, és clar, en Jordi Marquet no podia fallar. Ens va servir unes croquetes de mida reglamentària, cruixents per fora, sucoses per dins, amb una perfecta beixamel cremosa que banyava uns trossets de pernil Joselito que li donaven un sabor increïble. Simplement extraordinàries. No van faltar les abraçades i els crits de joia entre els meus companys i jo mateix. Fins i tot alguna llàgrima d’emoció va humitejar algun tovalló de fil. En Jordi Marquet, home culte, afable i gran gourmand, ens va fer recuperar l’esperança: si ens hi posem, entre tots podrem salvar aquesta espècie en perill d’extinció, la croqueta.

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top